Paroles: Antonia Font. Lamparetes. Icebergs I Guèisers.

:
Jo l?enyor com a segles de glaceres solitaries
davallant millimetres cap als oceans.
Molt abans de que habitessin
sa terra els essers humans
no hi havia ningu per mirar-les
nomes crustacis i algues
Jo l?enyor com el Titanic,
com si m?haguessin tallat els collons
mil elefants en estampida
que se m?enduen sa vida.

Som davant ses portes de l?infern,
m?es igual la mar infinita davallant de dins sa fosca.
Som a ses portes de l?infern per tu,
i tenc plans de futur

Jo l?enyor com a segles de glaceres solitaries
davallant millimetres cap als oceans.
Un piano traient de s?Empire State (building)
Era tonta i rosseta, i segons s? allot, sa jugueta

Som davant ses portes de l?infern,
plataformes de petroli amb diametres enormes.
Som a ses portes de l?infern per tu,
i tenc plans de futur

Som davant ses portes de l?infern,
rodejat flamarades molt amunt a dins ses ombres
Som a ses portes de l?infern per tu,
i tenc plans de futur


(Gracias a Isabel Maria Llull James por esta letra)