Paroles: Antonia Font. Taxi. Multicinemes.

:
Que dificil es dia i sa casa,
es domestic avui me patina,
tot s'arregla amb es just bricolatge
que les coses en si necessiten.

Deshabit, un drogata prosodic,
prenc es sol i si no prenc sa lluna,
te dire perque no t'equivoquis,
que t'estim amb total desmesura.

Dins es mon que m'he inventat
tot se mou a total realitat.

Com es es dia?, final previsible,
sa drassana de ferro-pintura.
Com es es dia?, final previsible,
de taxistes invisibles,
ciutadans en es multicinemes.

Decibels de radios veines,
episodis de teles enceses,
sa persona que hi viu al·lucina,
s'animal no te ganes de brega.

Dins es mon que m'he inventat
tot se mou a total realitat.

Com es es dia?, final previsible,
sa drassana de ferro-pintura.
Com es es dia?, final previsible,
de taxistes invisibles,
ciutadans en es multicinemes.

Com es es dia?, final previsible,
sa drassana de ferro-pintura.
Com es es dia?, final previsible,
de taxistes invisibles,
ciutadans en es multicinemes.

Com es es dia?, final previsible,
sa drassana de ferro-pintura.
Com es es dia?, final previsible,
de taxistes invisibles,
ciutadans en es multicinemes.

Dins es mon que m'he inventat,
dins es mon que m'he inventat.