Paroles: El Nota. Forces D'ocupació (amb Dague).
Camines tranquil entre mil mirades d'aire servil, i et sents util, i jo subtil. No llenco paraules com tu missils. La destruccio massiva es la nostra alternativa: la prepotencia imbecil, projectils cosits em pinten com si fossin fills. Avui la cosa pinta dificil. Assumir responsabilitats no es facil, es que tot el que trepitjes es converteix en fossil. I no passa res si deixes un projecte a mitges, si imposes lleis estrictes de disciplina i envaeixis mentre diguis que defenses la nacio per la que lluites i somiatruites t'escoltin i et van seguint.
Tu continues mentint, ja no queden bancs al passeig maritim, i aquell xaval cada dia esta mes prim
seguint escopint cada passa que trepitges. Inundem els teus camins que el fang enfonsi els vostres tancs en mans de joves aprenents de fer de sang i encant. Ironica entrevista, reclutes amb les mans tacades, son gegants entrenats pero amb pedra serem grans.
Si estant absents del carrer, la lluita per rao de ser, mentre joves funcionaris ens demanen els papers.
Recursos policials de la seccio administrativa, obra social. Inversio en instruments mortals, es la nostra directiva que es descuida d'on prove el seu sou. Prou, no, de cobrar-nos l'IVA? No n'hi ha prou? Trobar la sortida? La rabia ens captiva, feu l'impossible l'alternacio.
Escolta els laments de la gent quan la seva sang va vessant pel clavegueram del sistema.
Aixo fa que la flamata la revolta no s'apagui encara crema, encara crema.
Escolta els laments de la gent quan la seva sang va vessant pel clavegueram del sistema.
Aixo fa que la flamata la revolta no s'apagui encara crema, encara crema.
Bus rere bus, cau un altre bus, en el blues, mentre soldats ara truquen amb la pala de l'excavadora, la porta cau a terra, la mare terra plora amb el dolor al pit que de petit. No hi ha etapa aleshores, i aixi ens va. On regna la llei de la selva nomes l'assassi se'n salva, mentre complices s'ho miren. De vidre es viu i viuen, i es que saben el que fan, des d'antuvi van sembrant la miseria que ens porta a l'UVI. Pero aviat recollirem la rabia cada suburbi, farts de fer el prota en aquesta puta snap movie. Ja saben que sols no aixecarem el volt, pero quan les plomes no volen soles son les ales de les ales i aixi es com, a l'emule ritma en ple vol, lliura l'espai ingravit on mai arriba el ritme.
I tu que hi dius? A mi la peric em diu que no t'impliques, que tan li fa, que passes de manifes; pero flipes amb l'antifa quan trepitja la catifa del califa mentre li reculls les tifes, i amb la ma que et dona de menjar a la boca t'empastifes, i es quan la pifies, diras que els cops de porra son caricies, i es quan et vicies al plaer infinit del sadic; colpegem-nos a mansalva per un bon sou i un futur estable a canvi de no haver-te de sentir culpable. I es quan dubtes quin es el cable que cal tallar per aturar aquesta bomba amb la mala sort que t'esclata i la cagues, i pagues, que te'n vas quan jo vinc, no et vaig seguint, no estic delinquint, no estic presumint, nomes vinc escopint ritmes termitites, i com ve, entera-te'n be, no pas tirat mirant la TTT de l'ATP que... Si, si, deixa que s'acabi la missio, que jo rescric el guio, encenc els llums, la camera, i passo a l'accio: el primer pla poso un Mosso al punt de mira, les mans a la massa en plena missio. Titol de la peli gore: forces d'ocupacio.
Escolta els laments de la gent quan la seva sang va vessant pel clavegueram del sistema.
Aixo fa que la flamata la revolta no s'apagui encara crema, encara crema.
Escolta els laments de la gent quan la seva sang va vessant pel clavegueram del sistema.
Aixo fa que la flamata la revolta no s'apagui encara crema, encara crema.
Avui es indubtable: la victoria esta mes clara. Ens ho han deixat al nivell facil, on ni twenty boys on ni twenty stones: trec brillo al meu fusell i reso un pare nostre. I born to kill. Pujant Comando With, el fruit d'un llarg entrenament em porta avui aqui. El temps versio XL sobre d'un fons caqui, tractant-se d'un actor i li agraeixo amb aquests trets, vinc a portar la pau si vols et deixo jo els meus trets, que mes que res que drets son obligacions, i obeeixes en cada una de les quatre estacions, sents sons metal·lics. No ploris, i sobretot, no et pixis als pantalons.
Avui entendre's be el significat de la paraula humiliacio, descarregare amb tu tota la meva frustracio. La meva diversio a molts quilometres de casa, els meus fills juguen al beisbol. El tribunal de l'Haia no, no passa per ser a l'Haia no se quina es la rao, s'amaga el sol a l'horitzo. Una sensacio confosa, el meu cos es molt raro. Vacil·lo, sospiro, m'apunto i disparo.
(Gracias a Catalunya, proper estat d'Europa por esta letra)
Tu continues mentint, ja no queden bancs al passeig maritim, i aquell xaval cada dia esta mes prim
seguint escopint cada passa que trepitges. Inundem els teus camins que el fang enfonsi els vostres tancs en mans de joves aprenents de fer de sang i encant. Ironica entrevista, reclutes amb les mans tacades, son gegants entrenats pero amb pedra serem grans.
Si estant absents del carrer, la lluita per rao de ser, mentre joves funcionaris ens demanen els papers.
Recursos policials de la seccio administrativa, obra social. Inversio en instruments mortals, es la nostra directiva que es descuida d'on prove el seu sou. Prou, no, de cobrar-nos l'IVA? No n'hi ha prou? Trobar la sortida? La rabia ens captiva, feu l'impossible l'alternacio.
Escolta els laments de la gent quan la seva sang va vessant pel clavegueram del sistema.
Aixo fa que la flamata la revolta no s'apagui encara crema, encara crema.
Escolta els laments de la gent quan la seva sang va vessant pel clavegueram del sistema.
Aixo fa que la flamata la revolta no s'apagui encara crema, encara crema.
Bus rere bus, cau un altre bus, en el blues, mentre soldats ara truquen amb la pala de l'excavadora, la porta cau a terra, la mare terra plora amb el dolor al pit que de petit. No hi ha etapa aleshores, i aixi ens va. On regna la llei de la selva nomes l'assassi se'n salva, mentre complices s'ho miren. De vidre es viu i viuen, i es que saben el que fan, des d'antuvi van sembrant la miseria que ens porta a l'UVI. Pero aviat recollirem la rabia cada suburbi, farts de fer el prota en aquesta puta snap movie. Ja saben que sols no aixecarem el volt, pero quan les plomes no volen soles son les ales de les ales i aixi es com, a l'emule ritma en ple vol, lliura l'espai ingravit on mai arriba el ritme.
I tu que hi dius? A mi la peric em diu que no t'impliques, que tan li fa, que passes de manifes; pero flipes amb l'antifa quan trepitja la catifa del califa mentre li reculls les tifes, i amb la ma que et dona de menjar a la boca t'empastifes, i es quan la pifies, diras que els cops de porra son caricies, i es quan et vicies al plaer infinit del sadic; colpegem-nos a mansalva per un bon sou i un futur estable a canvi de no haver-te de sentir culpable. I es quan dubtes quin es el cable que cal tallar per aturar aquesta bomba amb la mala sort que t'esclata i la cagues, i pagues, que te'n vas quan jo vinc, no et vaig seguint, no estic delinquint, no estic presumint, nomes vinc escopint ritmes termitites, i com ve, entera-te'n be, no pas tirat mirant la TTT de l'ATP que... Si, si, deixa que s'acabi la missio, que jo rescric el guio, encenc els llums, la camera, i passo a l'accio: el primer pla poso un Mosso al punt de mira, les mans a la massa en plena missio. Titol de la peli gore: forces d'ocupacio.
Escolta els laments de la gent quan la seva sang va vessant pel clavegueram del sistema.
Aixo fa que la flamata la revolta no s'apagui encara crema, encara crema.
Escolta els laments de la gent quan la seva sang va vessant pel clavegueram del sistema.
Aixo fa que la flamata la revolta no s'apagui encara crema, encara crema.
Avui es indubtable: la victoria esta mes clara. Ens ho han deixat al nivell facil, on ni twenty boys on ni twenty stones: trec brillo al meu fusell i reso un pare nostre. I born to kill. Pujant Comando With, el fruit d'un llarg entrenament em porta avui aqui. El temps versio XL sobre d'un fons caqui, tractant-se d'un actor i li agraeixo amb aquests trets, vinc a portar la pau si vols et deixo jo els meus trets, que mes que res que drets son obligacions, i obeeixes en cada una de les quatre estacions, sents sons metal·lics. No ploris, i sobretot, no et pixis als pantalons.
Avui entendre's be el significat de la paraula humiliacio, descarregare amb tu tota la meva frustracio. La meva diversio a molts quilometres de casa, els meus fills juguen al beisbol. El tribunal de l'Haia no, no passa per ser a l'Haia no se quina es la rao, s'amaga el sol a l'horitzo. Una sensacio confosa, el meu cos es molt raro. Vacil·lo, sospiro, m'apunto i disparo.
(Gracias a Catalunya, proper estat d'Europa por esta letra)
Recherches fréquentes