Paroles: Roger Mas. A La Casa D'Enlloc. El Dolor De La Bellesa.

Aquesta nit he obert aquella porta,
duia tancada qui sap los dies!
Diamants, robins, maragdes, or i fils d'argent,
convulsions i tensio muscular.

Dessota l'arc, frontera del desert,
no distingeixo el de fora del de dins.
Els nuvols passen a set vegades el seu temps,
dones-llengot, homes-gripau sobre un gran roc.
La nena esta corrent pel camp.
La porta oberta, de bat a bat.

I ja ho sabia d'altres cops,
que quan l'obres ets un.
I ja ho sabia d'altres cops
que qui torna ja no ets tu.

En temps dels tripis,
quan els hippies eren hippies,
algu va veure un cel espaterrant,
com un ramat d'ovelles que han mort el pastor,
un paradis borratxo de dolor.

Vent catabatic, mirall del fotre,
les fronteres son cul de mal seient.
He deixat sola la meva nina i ara no se on es,
la meva nina, la meva nina, on es?
He deixat sola aquella pamfila... i on s'haura ficat?
gata maula, ets un xai amb pell de llop.

La nena esta corrent pel camp.
La porta oberta, de bat a bat.
I ja ho sabia d'altres cops,
que quan l'obres ets un.

I ja ho sabia d'altres cops
que qui torna ja no ets tu.
Un porc i un bell miratge blanc,
del coll, no en traurem pas el vent.
Distancia ho harmonitza tot,
aixo es questio d'augments.

Distancia ho harmonitza tot,
es questio d'augments, aviam,
de la lupa, es clar, s'enten,
que qui torna ja no ets tu.


(Gracias a malko por esta letra)