Paroles: Vidres A La Sang. Vidres A La Sang. La Terra I Tu.

La terra i tu sou el mateix neguit
camines sol, potser mes sol que mai
desconcertat, com qui se sap perdut
i crida molt i no se sent la veu.
El temps et fuig, i tot l?enyor dels dits
se?t torna incert i fatigos cami,
que no saps pas on du, si porta enlloc.
Exiliat al teu mateix recer
mires el buit i et veus desmesurat.
Plantat al lluny com un estrany ninot
no pots tornar, be prou que t?ho han dit.
Tambe t?han dit que et costara seguir
i ben mirat ja ho saps, viure es aixo.
Si algu t?ho diu a l?inreves, menteix
la terra i tu sou el mateix neguit.